Vés al contingut

Abu-Kàmil Xujà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAbu-Kàmil Xujà
Biografia
Naixement(ar) أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع Modifica el valor a Wikidata
c. 850 Modifica el valor a Wikidata
Egipte (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 930 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata

Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (àrab: أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b. Aslam b. Muḥammad b. Xujāʿ al-Ḥāsib al-Miṣrī), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci»[1] (vers 850 - vers 930), va ser un matemàtic egipci especialista en l'àlgebra i la geometria. Va jugar un gran paper en el desenvolupament d'aquesta primera disciplina i la seva obra va influenciar molt el matemàtic italià Fibonacci (1171 - 1250), que va difondre a Europa el saber algebraic àrab. Va ser un dels successors de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí i, com ell, només es va expressar sobre el seu treball utilitzant l'escriptura (sense xifres).

Vida i Obra

[modifica]

Poc se sap de la seva vida; fins i tot, un estudi recent ben documentat afirma que les seves dates de naixement i defunció haurien de ser 830-900 enlloc de les comunament acceptades 850-930.[2] Se sap que era enginyer a la cort de la dinastia tulúnida i director de l'arsenal.[3]

De fonts bibliogràfiques antigues es poden obtenir onze títols de llibres o tractats que se li poden atribuir, però d'aquests onze, dels quals alguns podrien ser duplicitats, només es conserven tres.[4]

En la seva obra Àlgebra (de la qual només es conserva un manuscrit original en àrab contrastable amb les traduccions llatina, parcial, i hebrea, completa)[5] proposa 69 problemes de primer i segon grau, aplicacions de l'àlgebra al pentàgon regular i al decàgon[6] i equacions diofàntiques; també hi manipula brillantment les arrels i exposa la resolució de l'equació de segon grau de la forma x²+p=qx només quan les solucions són positives. Va demostrar i establir les regles les regles bàsiques per a la simplificació de fraccions.[7]

En el seu Llibre sobre rareses en l'art de càlcul tracta sistemes d'equacions en què les solucions són nombres sencers o fraccions i també la combinatòria. Aquesta obra va donar lloc a una investigació posterior sobre els nombres reals, les solucions de polinomis i la recerca de les arrels per part de científics com al-Karají i as-Samawal.

Finalment, el Llibre sobre la mesura dels terrenys estava destinat a artesans i debutants, per ensenyar-los a resoldre problemes de mesura de superfícies amb ajuda de l'Àlgebra.[8]

Va ser el primer a tractar els nombres irracionals com a objectes algebraics[9] en acceptar-los (sovint en forma d'arrel quadrada, arrel cúbica o d'arrel d'una funció) com a solucions a equacions de segon grau o com coeficients d'una equació.[10] També va ser el primer a resoldre tres equacions simultànies no lineals amb tres variables desconegudes.[11]

Notes i referències

[modifica]
  1. Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "حسب". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Rashed, 2012, p. 5.
  3. Rashed, 2012, p. 2.
  4. Farés, 2017, p. 2.
  5. Rashed, 2012, p. 9-10.
  6. Herz-Fischler, 1987, p. 124 i ss.
  7. Lumpkin, 1997, p. 48.
  8. Farés, 2017, p. 3.
  9. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arabic mathematics: forgotten brilliance?» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  10. Sesiano, Jacques, "Islamic mathematics", p. 148, a Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-Western Mathematics. Springer, 2000. ISBN 1402002602. 
  11. Berggren, J. Lennart. «Mathematics in Medieval Islam». A: The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, India, and Islam: A Sourcebook. Princeton University Press, 2007, p. 518. ISBN 9780691114859. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu-Kàmil Xujà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Levey, Martin. «Abū Kāmil ShujāʿIbn Aslam Ibn Muḥammad Ibn Shujā» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].